Calibrar o Caracteritzar?
Enviat el30/01/2018
Sovint parlem de perfil de color o perfil ICC de forma poc rigorosa, especialment en el cas de RIPs per a impressió de gran format. El que genèricament coneixem com a perfil de color o calibració de color d'un suport d'impressió inclou dos processos independents però interelacionats:
- La calibració del paper: en aquest procés no es fan ajustos de color purament dits, sino que es vol optimitzar l'ús de tinta i aconseguir una resposta linial del sistema. Aquest procés se subdivideix en diversos passos:
- Límit de tinta individual: es tracta de trobar la quantitat màxima de tinta que podem dipositar per cada canal de color individual per evitar efectes no desitjats per excés de tinta. Posem un exemple: si la densidat de color és la mateixa amb un 70% de magenta que amb un 100%, és evident que aquest 30% extra només aportarà problemes d'assecat o altres efectes que degradaran la qualitat d'impressió.
- Linearització: normalment la distribució visual de densitat no és lineal. Això vol dir que quan s'imprimeix, per exemple, un 50% de magenta el resultat visual no és del 50% sino que és més fosc (habitual) o més clar. Al linearitzar s'obté una distribució correcta.
- Límit de tinta global: ara es tracta d'afinar la quantitat de tinta quan fem barrejes de colors: magenta+groc per obtenir vermell, cían+groc per obtenir verd, etc. Cada RIP proporciona diferents mètodes per establir aquests límits.
- La caracterització del color: o creació d'un perfil de color ICC que defineix la resposta de color del nostre conjunt impressora-tinta-ressolució-paper.
Quan treballem amb el controlador (driver) d'una impressora, no podem modificar la part de calibració. El fabricant ofereix uns ajustos de color que inclouen la calibració per als seus suports i si volem usar papers de terceres parts només podem actuar sobre el perfil ICC. Per a caracteritzar un nou paper, hem de partir d'una calibració existent en el controlador (la que millor s'ajusti valorant l'assecat, excessos de tinta i qualitat impresa) i generar un ICC que corregeixi les desviacions de color.
En canvi, tots els RIPs permeten calibrar i caracteritzar nous suports. Bé, no ‘tots’, ja que el mòdul de gestió de color no està inclòs en totes les versions de RIP: sol ser opcional en molts casos. Per a accedir a serveis de calibració remota, aquest mòdul és imprescindible. I si vols ser totalment autònom, també et caldrà un espectrofotòmetre i un programa que pugui generar ICCs.